La T-5

Finalment, feliçment, ha passat. Les companyies emergents del país han unit forces de manera concreta. Per ara, són un cartronet, una mena de targeta de visita que podeu trobar al Círcol Maldà, la Nau Ivanow, la Sala Beckett, la Flyhard i la Muntaner, on la Virgueria, Arcàdia, La Ruta 40, Delikatessen i La Mandona fan els seus últims espectacles. Es promocionen els uns als altres i si aconsegueixes la targeta, et fan “petits regals”.

Les companyies diuen que donen embranzida a la T-5 per posar en contacte els seus públics, amb qui volen comunicar-s’hi directament. I això diu molt d’ells, perquè hi ha tropes que tenen més gent que d’altres. Penso en La Virgueria, Prisamata, Sixto Paz o Les Antonietes, potser el top 4 de popularitat. A la resta, els costa més, bé perquè no han gaudit de cap ‘hit’ ni potser de l’oportunitat de tenir-lo. I diuen: “Això no és més que el principi. Estem cuinant noves propostes i sorpreses per seguir sacsejant l’escena teatral”.

El que no acabo d’entendre és això dels regalets. Segurament la qüestió és que no han volgut caure en el suat descompte i no està malament això de regalar, m’ho invento, un llapis o un boli. Mai sobren. Però deu haver-hi altres maneres d’aconseguir que la gent jove, el seu públic majoritari, s’assegui en una butaca predisposat a veure una obra de teatre. Tanmateix, deixem-los començar. I aconseguiu la T-5. ¿Ja sabeu que estem vivint un moment històric?